1904
Origens de la riera d’Argentona, Mataró, Estampa Abadal, 1904, (Biblioteca Histórica del Maresma, 4).
- Treball anteriorment publicat en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, números 13-104 (setembre, 1903), 13-105 (octubre, 1903) i 13-106 (novembre, 1903); amb una rectificació al número 14-110 (març, 1904). Vegeu les fitxes corresponents.
Localització
Citació
- Francesch Carreras y Candi, Origens de la riera d’Argentona, Mataró, Estampa de Vilá y Font, 1904, (Biblioteca Histórica del Maresma, 3).
«Relaciones de los Vizcondes de Barcelona con los árabes», dins AAVV, Homenaje a D. Francisco Codera en su jubilación del profesorado, Zaragoza, Mariano Escar, 1904, pàg. 207-205.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «Relaciones de los Vizcondes de Barcelona con los árabes», dins AAVV, Homenaje a D. Francisco Codera en su jubilación del profesorado, Zaragoza, Mariano Escar, 1904, pàg. 207-205.
«Excursió a la casa romana d’Ocata (Masnou)», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 14-108 (gener, 1904), pàg. 25-29.
- «A les portes de Barcelona, en la contigua costa del Maresma, en terme del Masnou, hi foren trobades a les derreries del 1900 y començament del 1901, importants despulles romanes, demostratives de la presencia d’una notabilíssima construcció. Los periòdichs científichs y d’informació diària se n’ocuparen al temps en que les descobrí son propietari Thomas Morrison, devent indicar com el més erudit estudi que d’elles se feu, lo que portà la firma d’en Joseph Maria Pellicer y Pagès... ».
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Excursió a la casa romana d’Ocata (Masnou)», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 14-108 (gener, 1904), pàg. 25-29.
«Entences i Templers en les montanyes de Prades (1279-1300)», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 4-13 (gener-març, 1904), pàg. 217-257.
- I
Estudi d’un procés reyal – Possessions del Temple, al Ebre – Los Entences á Aragó y á Catalunya – Disentiments d’Entences y Templers en les comandes d’Ascó y Miravet (1279 á 1281) – Les montanyes de Prades juntades al vegueriu de Vilafranca – Corregudes dels Entences en terres dels Templers (1284 á 1289) – Destrucció de Vinebre – Lo Rey evita la tala de Serós – Entronisació dels Montcades en les riberes del Ebre – Botí pres á Ribarroja y á Berrúç – Pere de Montcada aliat dels Entences – Vexacions á la Mata y á Ascó – Penyoraments dels Entences als Templers per pretendre la percepció de monedatge.
- II
Campanya d’Anfós II contra lo rey Jaume de Mallorca (Agost de 1289) – Berenguer d’Entença s’aparella á acompanyar al Rey – Treves posades per Anfós II als Templers, Montcades y Entences – Missatgeria del escrivá Sala – Partida de la host de Berenguer d’Entença á la Cerdanya – Presa dels castells de Liga y de Ribes – Retorn del Rey – Corts generals de Montçó.
- III
Templers y Montcades ajusten llurs horts (agost de 1289) – Pobles y frares que hi estigueren – Cavalcades y tales del terme de Mora – Inutils esforços per entrar en la vila, en lo castell y en lo colomer d’en Vilabertran – Combat del puig del Espertel – Dampnatges á Tiviça – Arriba á Mora Guillem d’Entença – Anfós II mana formar procés de tot, en 1289 – Mort d’Anfós II durant les actuacions (1291).
- IV
Dampnatges comesos per los Entences á Miravet en 1291 – Ordes de Jaume II per pacificarlos – Depredacions á La Fararella en 1292 – Vistes á Logronyo dels reys d’Aragó, Castella y Navarra – Capitol General del Temple á Montpeller, aprovant lo cambi de Tortosa desitjat per Jaume II – Altres excesos dels Entences á Ascó y á Miravet en 1293 – Desastrós combat del toçal de Corbera – Camposines es incendiat – Inutils manaments del Rey per posar en pau als Entences – Se dirigeix á sos valedors – Lo procés en la Cort Reyal – Dupte de que Mora’s regís per lo dret catalá – Sentencies condemnatories per tots en 1300 y 1301.
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Entences i Templers en les montanyes de Prades (1279-1300)», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 4-13 (gener-març, 1904), pàg. 217-257.
«Excursió als origens de la riera d’Argentona (rectificació)», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 14-110 (març, 1904), pàg. 82-85.
- «Reclou la vall d’Argentona per lo NO. la serra de Parpers, que es hu dels principals orígens de la riera d’Argentona. Esta serralada s’extén del Céllechs al Corredor, y compta ab les despulles de quatre antigües fortaleses, de les que ja parlàrem en lo Botlletí de l’any passat, més que havem de tornar a tractar-ne pera corretgir l’errada en que encorreguerem en la publicació de les plantes topogràfiques del castellot de Céllechs y de la fortalesa del turó del Vent».
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Excursió als origens de la riera d’Argentona (rectificació)», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 14-110 (març, 1904), pàg. 82-85.
«Contestación», dins de Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la recepción pública de D. Juan Rubio de la Serna el día 6 de marzo de 1904, Barcelona, Imprenta de la Casa provincial de Caridad, 1904.
- Resposta de Carreras i Candi al discurs Los primeros habitantes de España según la historia y según la arqueología de Juan Rubio de la Serna.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «Contestación», dins de Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la recepción pública de D. Juan Rubio de la Serna el día 6 de marzo de 1904, Barcelona, Imprenta de la Casa provincial de Caridad, 1904.
«Visites de nostres Reys á Montserrat», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 2-14 (1904, abril a juny), pàg. 339-388.
- Estudi sobre les visites reials a Montserrat i els documents que les refereixen.
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Visites de nostres Reys á Montserrat», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 2-14 (1904, abril a juny), pàg. 339-388.
«Ca’n Cabanyes d’Argentona», La Ilustració Catalana, Segona època 2-55 (1904-VI-19), pàg. 400-402.
Enllaç
Citació
- F. Carreras y Candi, «Ca’n Cabanyes d’Argentona», La Ilustració Catalana, Segona època 2-55 (1904-VI-19), pàg. 400-402.
«De Burriach a Argentona», La Ilustració Catalana, Segona època 2-64 (1904-VIII-21), pàg. 553-554.
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «De Burriach a Argentona», La Ilustració Catalana, Segona època 2-64 (1904-VIII-21), pàg. 553-554.
«Excursió nocturna a Burriach», Diario de Mataró y la comarca, (1904-VIII-26 i 27).
Localització
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Excursió nocturna a Burriach», Diario de Mataró y la comarca, (1904-VIII-26 i 27).
«La festa barcelonina de la Puríssima Concepció», Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús (Barcelona), 12-145 (1904, desembre), pàg. 329-330.
- «Entre les moltes y antigues proves de tota mena que á Barcelona y principals ciutats catalanes servan los arxius de la antiga devoció á la Puríssima Concepció de María, ocupa lloch assenyalat lo acort dels Concellers de Barcelona instituhint festa en la ciutat en lo día de la Immaculada. Fou lo acort donat en lo segle xiv,...»
Localització
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «La festa barcelonina de la Puríssima Concepció», Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús (Barcelona), 12-145 (1904, desembre), pàg. 329-330.