1908
«Sant Martí y la sua catalana espasa», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 18-156 (gener, 1908), pàg. 15-22.
- El culte a sant Martí, desplaçat pel retut a sant Jordi; la seva hagiografia, diada i coneixement popular. L’espasa de sant Martí, les notícies que se’n tenen des que Pere el Cerimoniós la llegà en el seu testament.
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Sant Martí y la sua catalana espasa», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 18-156 (gener, 1908), pàg. 15-22.
«Significació general del centenari de Jaume I», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 4-29 (gener-març, 1908), pàg. 265-267.
- «No és per vosaltres que intentaré precisar lo veritable concepte del Centenari: tots lo sabèu millor que jo. Sentiria creguessen vinch a dogmatisar, puix ni tinch tal pretensió, ni lo lloch me seria favorable. Sols per dexar expresat com entenèm aquí la present commemoració, m’he permès parlar lleugerament de la significació general del Centenari».
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Significació general del centenari de Jaume I», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 4-29 (gener-març, 1908), pàg. 265-267.
«Lo sacomano de Roma del 1527. Narració de Lluís Castellar», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 4-30 (abril-juny, 1908), pàg. 375-381.
- «Des que Domenico Orano s’ha dedicat a recopilar tot quan se relaciona ab lo famosíssim sacomano de Roma del 1527, la tasca dels que’ns dediquèm a trevalls d’investigació, deu encaminarse, a robustir sa notable compilació, aportantli nous materials, sempre que la casualitat nos favoreix ab la trovalla d’algun document remarcable referent al episodi culminat de la historia d’Italia en lo segle xvi.
- I aquest és nostre cas, al trovarnos devant de la molt notable lletra escrita en 5 de juliol de 1527, per lo català Lluís Castellar, que ha estat curosament custodiada en hu dels arxius més recòndits de nostra terra, en lo del Capítol de la Catedral de la Seu d’Urgell».
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Lo sacomano de Roma del 1527. Narració de Lluís Castellar», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 4-30 (abril-juny, 1908), pàg. 375-381.
«La cavalleria catalana y sant Jordi en lo segle xiii», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 18-160 (maig, 1908), pàg. 142-151.
- «Parlar de Sant Jordi es ocupar-se en un dels temes més tractats y exprimits aquí y a fòra. Y això fa esdevenir la empresa o molt fàcil o molt dificultosa, segons se vulga treure partit de coses ja dites o se pretenga ser original».
- Treball llegit en el Centre Excursionista de Catalunya en la diada de Sant Jordi de 1908.
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «La cavalleria catalana y sant Jordi en lo segle xiii», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 18-160 (maig, 1908), pàg. 142-151.
«La creuada a Terra Santa (1269-1270)», Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Dedicat al rey en Jaume I y a la seva época, Barcelona, Francisco Altés, 1909, Primera part, pàg. 106-138.
- «Són, les gestes del rey famós Jaume I, barreja de llors y espines, com no podía ésser altra cosa un regnat tant llarch y mogut.
- La historia que ordena les oloroses roses de que està saturat lo camp d’aquella època, no pot rebutjar-ne los vercers si es que vol portar a terme degudament, la seua alta missió instructiva.
- Ocupa degut lloch, entre les espines d’aquell gran regnat, l’intent de conquesta de la Terra Santa».
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «La creuada a Terra Santa (1269-1270)», Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Dedicat al rey en Jaume I y a la seva época, Barcelona, Francisco Altés, 1909, Primera part, pàg. 106-138.
«Desenrotllo de la Institució notarial durant el sigle xiii», Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Dedicat al rey en Jaume I y a la seva época, Barcelona, Francisco Altés, 1909, Segona part, pàg. 751-789.
- «Per tots conceptes la catalana art de la notaria, es merexedora de nostra estima y atenció y be val la pena de que li destinèm un lloch, ben modest per cert, en l’actual Congrés, com es, lo present estudi del seu desenrotllament a Catalunya en la època que s’estudia.
- Molt més si considerèm que la institució se transformà en lo segle xiii y que d’ell arrenquen les disposicions que la dexen establerta trovantse complertament embrionaria al finar lo segle xii y desconeguda del tot en lo xi».
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Desenrotllo de la Institució notarial durant el sigle xiii», Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Dedicat al rey en Jaume I y a la seva época, Barcelona, Francisco Altés, 1909, Segona part, pàg. 751-789.
«Excursions per la Catalunya Aragonesa y Província d’Osca», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 18-162 (juliol, 1908), pàg. 193-203.
- Gardeny – Fraga
- Continua en els números 18-163 (agost, 1908) i 18-164 (setembre, 1908).
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Excursions per la Catalunya Aragonesa y Província d’Osca», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 18-162 (juliol, 1908), pàg. 193-203.
«Excursions per la Catalunya Aragonesa y Província d’Osca», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 18-163 (agost, 1908), pàg. 225-234.
- Fraga (continuació)
- Prové del número 18-162 (juliol, 1908) i continua en el 18-164 (setembre, 1908).
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Excursions per la Catalunya Aragonesa y Província d’Osca», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 18-163 (agost, 1908), pàg. 225-234.
«Excursions per la Catalunya Aragonesa y Província d’Osca», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 18-164 (setembre, 1908), pàg. 257-272.
- Sixena – Sarinyena
- Prové dels números 18-162 (juliol, 1908) i 18-163 (agost, 1908).
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Excursions per la Catalunya Aragonesa y Província d’Osca», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 18-164 (setembre, 1908), pàg. 257-272.