1934
«El toponimio “Barcelona”», La Vanguardia, 1934-I-4, pàg. 7.
- Barcelona no es Barchino – Hipótesis de una fundación única – Los poblados ibéricos de Laye – El promontorio o cabo «Taber» - Cambios de topografía de múltiples lugares – Uno de ellos, Barcelona.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «El toponimio “Barcelona”», La Vanguardia, 1934-I-4, pàg. 7.
«Enforcats, Creu-Cuberta o plaza de España», La Vanguardia, 1934-III-10, pàg. 5.
- El nombre ibérico «Enforcats» - Via de tránsito en la «vall Veredera» - Cruz de San Antonio (1334) – La «Creu-Cuberta» en el siglo xv. – Transformase en paseo (1756) y en plaza de España (1888).
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «Enforcats, Creu-Cuberta o plaza de España», La Vanguardia, 1934-III-10, pàg. 5.
«Las estelas ibéricas del Call y de Badalona», La Vanguardia, 1934-IV-6, pàg. 5.
- Las viejas murallas de la Ciudad – Interpretación de la estela ibérica del Call – Otras estelas ibéricas: la de Badalona – Una ara al sol en Mont-Aguilar – Los montes «sacros», ¿estaban dedicados al sol?
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi,
«Las estelas ibéricas del Call y de Badalona», La Vanguardia, 1934-IV-6, pàg. 5.
«La “comedia” de Espartero en 1840», La Vanguardia, 1934-VI-7, pàg. 5.
- La ciudad en 1840 – Intrigas del Duque de la Victoria – Las Reinas en Barcelona – Desacatos y motín – Seis horas de farsa valieron el gobierno a Espartero.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi,
«La “comedia” de Espartero en 1840», La Vanguardia, 1934-VI-7, pàg. 5.
«1840. De comedia a tragedia», La Vanguardia, 1934-VI-12, pàg. 5..
- El motín de las levitas – Represalias políticas – La heroica defensa de Balmes – Asesinato de Bosch de Torres – Espartero en la cúspide de su mando.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «1840. De comedia a tragedia», La Vanguardia, 1934-VI-12, pàg. 5.
«Aribau ¿revolucionario? ¿regionalista? ¿plagiario?», La Vanguardia, 1934-VII-6, pàg. 5.
- De la Sociedad Filosófica a la secretaría de Lérida (1815 a 1822) – Enseñanza centralizadora – Consecuencias de dos autógrafos de Aribau – La controversia Montoliu Riba – Aribau inspirándose en Manzoni.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «Aribau ¿revolucionario? ¿regionalista? ¿plagiario?», La Vanguardia, 1934-VII-6, pàg. 5.
«Tipos Barceloneses», La Vanguardia, 1934-VIII-2, pàg. 3.
- «En Tecla dels Encants», + en 1821 – Su imperecedera copla – Los pordioseros del 1861 – El ciego Antonet o «Crispín» - Fama muy cimentada.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «Tipos Barceloneses», La Vanguardia, 1934-VIII-2, pàg. 3.
«Primer derribo de la Ciudadela», La Vanguardia, 1934-VIII-24, pàg. 3.
- Bullanga barcelonesa del 1841 – Motivan las Cortes una protesta de Doña Cristina – Van Halen, en Barcelona, crea la Junta de Vigilancia – Ésta se «pronuncia» contra la Ciudadela – Empieza su derribo – Espartero la reedifica.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «Primer derribo de la Ciudadela», La Vanguardia, 1934-VIII-24, pàg. 3.
«Granollers may ha estat “Granullariis», Butlletí del Centre Excursionista Granollers, (setembre-octubre, 1934), pàg. 288-289.
- Història de la vila de Granollers des dels seus origens medievals i la qüestió de l’origen del seu topònim.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «Granollers may ha estat “Granullariis», Butlletí del Centre Excursionista Granollers, (setembre-octubre, 1934), pàg. 288-289.
«Fusilamiento de León», La Vanguardia, 1934-IX-2, pàg. 5.
- Diego de León y Navarrete – El previsto alzamiento cristino de 1841 – Retrasan los conjurados de Madrid – León vuelve grupas y se entrega – Cómo decretó su muerte Espartero.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «Fusilamiento de León», La Vanguardia, 1934-IX-2, pàg. 5.
«Campredó es Can-redó», Heraldo de Tortosa, 1934-IX-28, pàg. 1.
- «El eminente historiador y apreciado amigo nuestro don Francisco Carreras y Candi, ha querido honrar las columnas de HERALDO DE TORTOSA, con un fragmento de una obra que lleva entre manos sobre la primitiva toponímica ibérica de España. No hay que decir con cuánta satisfacción publicamos estas líneas, cuyo concepto lingüístico nos consta que comparten eruditos de gran nota».
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «Campredó es Can-redó», Heraldo de Tortosa, 1934-IX-28, pàg. 1.
«Aún el general León», La Vanguardia, 1934-IX-29, pàg. 3.
- Creciente osadía de Espartero (1842) – El periodista José Nicasio Milá de la Roca – El fantasma de León ante Espartero – Reliquias del fusilado – Una felicitación de ultratumba.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «Aún el general León», La Vanguardia, 1934-IX-29, pàg. 3
«El Papagayo», La Vanguardia, 1934-X-27, pàg. 5.
- Política librecambista en 1842 – Catalanismo en «El Papagayo» - «El Patriota» Una historia de Espartero – Persecuciones y sacrificios en el periódico.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «El Papagayo», La Vanguardia, 1934-X-27, pàg. 5.
«El Sapo y el Mico», La Vanguardia, 1934-XI-4, pàg. 7.
- Un insolente periódico barcelonés del 1842 – Fundolo Pedro Mata para atacar a «El Papagayo» - Texto y grabados soeces – Cuatro meses de vida pública.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «El Sapo y el Mico», La Vanguardia, 1934-XI-4, pàg. 7.
«Misley en Barcelona», La Vanguardia, 1934-XI-30, pàg. 5.
- Vida de Enrique Misley (1801-1863) – Cómo vino a Barcelona (1835) – Sus relaciones con el infante Francisco de Paula – Proyectos y gestiones en España – El canal del Ebro en Tortosa.
Enllaç
Citació
- Francisco Carreras y Candi, «Misley en Barcelona», La Vanguardia, 1934-XI-30, pàg. 5.