 |
|
Borsano i el seu mapa del Principat de Catalunya i Comtats de Rosselló i Cerdanya (1687) Mercè Gras Casanovas
Ambroggio Borsano Va néixer a Milà el 1629. Ingressà a l’exèrcit el 1652, i el 1657 ja era ajudant d’enginyer militar. Passà a servir a Espanya a Extremadura, per la guerra de Portugal, i també al presidi de Gibraltar, destinacions on va coincidir amb altres enginyers d’origen italià. Borsano arribà a l’exèrcit de Catalunya el 1669, i de manera fixa s’hi establí des del 1672. Les seves accions guiant les tropes, trobant i millorant els camins per a l’artilleria, li van merèixer l’ascens a quarter mestre de l’exèrcit de Catalunya, cap de l’estat major del mestre de camp general de l’exèrcit, i era l’encarregat de tenir a punt els mapes del territori, els plànols de les fortificacions, i recollir tota la informació necessària de la zona on estava desplegat l’exèrcit, formar el pla de batalla i planificar les marxes i els allotjaments de les tropes. El 1681, el virrei de Catalunya, Bournonville, ordenà Borsano el traçat dels mapes de les places de la reraguarda catalana que havia inspeccionat. Per aquells mateixos anys, Borsano enllestí la redacció del seu Discurso general (1685), amb la informació que havia anat recollint sobre el territori català, i el mapa del Principat de Catalunya i Comtats de Rosselló i Cerdanya (1687), a més d’una carpeta amb dotze plànols de fortificacions catalanes. L’any 1683, va desplaçar-se a la Cort per presentar el seu mapa a Carles II, però malauradament no aconseguí del monarca que la seva magna obra, el mapa i la descripció, fos impresa. L’any 1694, l’enginyer va demanar la seva baixa del servei a causa del seu estat de salut, i el virrei de Catalunya demanà un substitut per a Borsano. L’escollit va ser l’enginyer valencià Josep Chafrion. Chafrion va morir a Barcelona el 1697, per la qual cosa Borsano possiblement va haver de continuar assumint tasques d’enginyer. Va morir a Guissona el 29 de setembre de 1708. El mapa El mapa i la descripció de Catalunya que Borsano va entregar a Carles II acabaren formant part dels fons de la Biblioteca Nacional de España, on durant anys i panys el mapa, emmarcat, ha format part de la decoració del despatx de la Secció de Mapes i Gravats de la Biblioteca Nacional. L’excepcionalitat de la peça s’evidencia ja en la signatura que se li va assignar en la catalogació del fons de Mapes i Gravats: on consta amb el número 0. Quan s’ha demanat la seva exposició a Catalunya, s’ha obtingut una resposta negativa, malgrat que fa uns anys ja va ser restaurat, la justificació de la Biblioteca ha estat que no es prestava a causa del seu gran format. Per saber-ne més Maria Antònia Martí Escayol – Antoni Espino López, Catalunya abans de la Guerra de Successió. Ambrosi Borsano i la creació d’una nova frontera militar, 1659-1700, Catarroja, Afers, 2013. Víctor Navarro Brotons, Disciplinas, saberes y prácticas. Filosofía natural, matemáticas y astronomía en la sociedad española de la época moderna, València, PUV, 2014. Francesc Nadal, «El mapa de Catalunya d’Ambrosio Borsano (1687)», dins Jesús Burgueño, El mapa com a llenguatge geogràfic: recull de textos històrics (ss. XVII-XX) , Barcelona, IEC, 2008, pàg. XXIII-XIX. |