El novembre de 2008 va veure la llum el llibre La ciutat captiva. Barcelona, 1714-1860, de Ròmul Brotons, publicat per Albertí Editor amb l’Ajuntament de Barcelona.
Es tractava d’un llibre que repassava la història de Barcelona durant un període de gairebé 150 anys, els que van des de 1714 i la construcció de la Ciutadella (iniciada el 1716), fins l’enderroc de les muralles (iniciat el 1854) i l’aprovació del projecte d’Eixample d’Ildefons Cerdà, el 1860. Un període, doncs, en el que la ciutat de Barcelona va romandre “captiva” dins les seves pròpies muralles, amb la condició oficial de plaça ocupada i sota la vigilància constant de les tropes militars instal·lades a la Ciutadella i en diversos quarters escampats per la ciutat.
Ja en el pròleg, el mateix Ròmul Brotons afirmava que el llibre no contenia «grans revelacions, ni hipòtesis arriscades, ni anàlisis elaborades, ni teories originals». Però cal reconèixer que aquest llibre va ser molt més que un “simple” llibre de divulgació històrica, com tants se’n publiquen en aquests últims anys a Barcelona. L’encert del volum, a banda dels seus textos de marcat to divulgatiu (i que donen tota la raó a les paraules de Brotons), va ser el seu excel·lent i més que generós acompanyament gràfic: un gran nombre de plànols acurats i detallats en el fons i en la forma, cronologies força precises, destacats biogràfics oportuns i una riquesa d’il·lustracions amb abundància de fotografies i reproduccions de gravats acompanyats de peus d’imatge amb elevades dosis informatives, sempre dins el to planer de la publicació. Tot plegat, amb un disseny i maquetació amable amb el lector i agradable a la vista i el tacte. Per a qui signa, acostumat a les grans obres històriques sobre Barcelona, als estudis erudits i a la documentació i la cartografia històrica, van ser, sobretot, els nombrosos plànols que conté i la informació detallada que s’hi vincula el que veritablement va donar a La ciutat captiva un dels llocs destacats –i ben a mà– en l’apartat d’obres divulgatives sobre Barcelona de la seva biblioteca particular.
L’octubre passat, juntament amb la reedició La ciutat captiva, el mateix autor i la mateixa editorial van publicar La ciutat expansiva. Barcelona, 1860-1900, un segon volum que és continuació del primer. Un llibre ja projectat des de l’aparició de l’anterior però que, per dificultats diverses, ha vist endarrerida set anys la seva publicació.
La ciutat expansiva, doncs, reprèn el discurs allà on es va quedar La ciutat captiva i traça l’evolució de Barcelona des de 1860 fins l’inici del segle XX, el període de major expansió territorial i demogràfica de la ciutat, que va veure com en 40 anys va quadriplicar la seva superfície i va passar dels 200.000 habitants als 500.000, unes dècades en les que la ciutat va veure des dels rebomboris de les quintes a l’Exposició Universal de 1888, des dels primers tramvies a l’agregació dels pobles del Pla, des dels primers Jocs Florals a la crisi colonial.
La ciutat expansiva repeteix i millora el que hem dit abans respecte del seu llibre germà. Manté uns textos estructurats en capítols cronològics de títols entenedors organitzats en subdivisions temàtiques d’extensió breu i precisa, amb una redacció on prima sempre la intenció divulgativa per damunt de qualsevol altra pretensió, amb uns continguts que per bé que no són gens inèdits –com correspon al tipus de publicació– sí que fan una correcta lectura de la bibliografia emprada (relacionada al final del volum, on s’alternen obres de gran rigor i erudició de l’ofici d’historiar amb altres clarament més fluixes i fins i tot memorialístiques).
De nou, però, la gran troballa del llibre és la claredat i, sobretot, el seu aspecte gràfic. Amb el mateix tipus d’elements ja relacionats abans, però encara donant més importància a la cartografia històrica, en plànols elaborats pel mateix Ròmul Brotons que són –en amdós llibres– la gran aportació (diguem-ho així) historiogràfica. Plànols com els dels districtes i barris de la ciutat el 1860 o el de la divisió municipal de Barcelona el 1878, els de les xarxes de carreteres o ferroviària catalanes, els de les diverses línies de tramvies, el plànol descriptiu del recinte de l’Exposició Universal de 1888 o els diversos de les diverses transformacions urbanístiques al llarg del període. Una planimetria molt neta i de traç modern, amb llegendes generoses i precises.
Un esment especial, però, es mereix el capítol setè del llibre, dedicat als municipis agregats de Sants, Les Corts, Sant Gervasi, Gràcia, Sant Martí i Sant Andreu, amb els plànols individualitzats de cadascun d’aquests municipis en el moment de la seva unió a Barcelona, amb la relació de tots i cadascun dels carrers i places que tenien (i, en el cas de Sant Martí, amb plànols per a cada barri: el Clot i el Camp de l’Arpa, el Poblenou i la Llacuna, i la Sagrera).
En resum, La ciutat captiva i La ciutat expansiva són dues obres molt recomanables de divulgació sobre la història de Barcelona entre 1714 i 1900, tant per a qualsevol que vulgui iniciar-se en l’apassionant món de la història de la nostra ciutat com per a tots aquells que, ja coneixent-la, vulguin tenir a l’abast una obra de divulgació ben plantejada, plena de recursos i respectuosa i plena d’afecte per Barcelona.
Xavier Cazeneuve
Historiador. Barchinona.cat
Ròmul Brotons i Segarra, La ciutat captiva. Barcelona, 1714-1860, Barcelona, Albertí Editor-Ajuntament de Barcelona, primera edició: novembre 2008, segona edició: octubre 2015.
Ròmul Brotons i Segarra, La ciutat expansiva. Barcelona, 1860-1900, Barcelona, Albertí Editor-Ajuntament de Barcelona, 2015.